Les formes alhora i a l'hora tenen significats diferents.
L'adverbi alhora vol dir 'a un mateix temps'. Per exemple:
Tocava dos instruments alhora.
Cuinava i, alhora, escoltava la ràdio.
La construcció a l'hora, en canvi, té un significat literal; s'utilitza, per exemple, en oracions com les [...]
adoptar un valor més descriptiu, menys delimitat. Per exemple:
Veniu a la plaça.
Avui els nens no van a l'escola.
Aquest cap de setmana volen anar a la muntanya.
Cal tenir en compte, però, que algunes expressions s'han lexicalitzat i, per tant, no és possible alternar entre la construcció amb article i [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el [...]
En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur [...]
evitar', aquest ús va associat generalment a un complement en forma de pronom feble. Per exemple: Sovint se li escapa el riure; La qüestió se'ls va escapar de les mans i va passar a ser del domini públic.
[...]
L'adjectiu ple, plena, precedit de les preposicions a o en i seguit d'un nom, pot indicar la part central d'un espai o d'un període de temps. Per exemple:
En plena nit, va saltar l'alarma.
He vist un petit estany en ple desert.
A més, també s'usa sovint en la construcció en ple centre, i [...]
De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració.
1. Complement indirecte [...]
Els pronoms relatius duen a terme una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La noia de la qual es reia..., el pronom relatiu de la qual és el complement verbal que necessita riure's ('riure's de la noia').
Malgrat que de vegades, en registres informals, es pot trobar que s'hi ha [...]
Per referir-se al temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d'un contracte, per al compliment d'una obligació o per a la interposició d'una demanda, un recurs, un escrit, etc., cal fer servir els noms termini o terme, i no plaç (ni plaços, en plural). Per exemple:
El [...]